A finals del segle 15 apareix documentada la plaça amb l’estructura que presentava els anys vuitanta del segle 20. Sempre ha estat, la plaça, el centre i eix de la vida comercial i social d’una ciutat de mercat típica. És de forma quadrangular, gairebé perfecta. Tres dels seus costats tenen porxada. L’edificació actual correspon en gran part a la del segle 19 i 20. No hi ha uniformitat en les amplades de les cases, ni en les crugies ni en les alçades.
Els edificis arquitectònics més destacables, a més de l’Ajuntament del segle 17, són la Casa Navàs, al número 5, al número 3 una casa del segle xviii, al número 17 la Casa Pinyol, i al número 7, una casa barroca també del segle 18.
Al voltant de la plaça hi ha porxos de diferents èpoques i estils. Els de la cara Nord i Sud tenen base quadrada, secció de tambors octogonals i capitells quadrats. Els corresponents a l’oest són columnes modernistes, monolítiques, de marbre i capitell ornamentat amb motius florals. També n’hi ha dos amb secció octogonal i tambors al fust i un tercer grup amb columnes dòriques. Els porxos de la cantonada del carrer del Metge Fortuny tenen pilastres de base i secció quadrada.
L’historiador reusenc Andreu de Bofarull diu que a partir del 1240, quan es va delimitar el barri jueu a Reus, ja hi havia estructurada la plaça que després seria del Mercadal, i que les muralles i la porta de Monterols, construïdes en aquella època o abans, es reparaven l’any 1328. De fet, Bofarull explica que quan es va construir el Castell del Cambrer, senyor feudal de Reus, el 1171, ja hi havia una porta que donava pas des del Castell a la plaça, al voltant de la qual es començaven a construir habitatges, per tal de facilitar l’accés de la població a l’antiga església de santa Maria que després seria reedificada com a església de sant Pere.
Al segle xiv els jurats tenien, al lloc on avui hi ha l’Ajuntament de Reus, un hort amb una petita casa per les seves reunions. A l’hort hi celebraven els judicis, ja que tenia més capacitat que la casa del comú. A inicis del segle 15 es va aixecar a la plaça del Mercadal el primitiu casal municipal.
El 1859, amb l’alcalde Joan Baptista Madremany, es va empedrar la plaça. D’aquella època data el magnífic joc de rectangles de pedres de diferent tonalitat que encara es conserva.
Del plànol de Cabot surten els carrers: de Monterols, de la Galera, de Jesús, Major, del Castell, de la Mar, Carnisseria Vella, de les galanes de la Fleca i del Vidre». Dels deu carrers, pràcticament tots han conservat el nom, únicament el carrer de la Fleca porta ara el nom de Metge Fortuny.
Des de mitjan segle xix a mitjans del segle 20 s’hi venia la verdura i l’aviram al mig de la plaça. Havia estat el centre neuràlgic de la vila, i no es va veure afectada pel creixement urbà, fins que a finals del segle xix es va urbanitzar la Plaça de Prim, molt propera, que va atreure una part de la vida ciutadana.
Les dues places continuen sent els centres principals de l’activitat reusenca.
El nom de plaça del Mercadal, que segons Coromines vol dir «la plaça o altre indret on se celebra habitualment un mercat ha alternat amb el de plaça Major i plaça del Mercat, però es va mantenir gairebé invariable fins al 1813, quan va prendre el nom de plaça de la Constitució. Després se’n va dir plaça Reial, d’Isabel II, de la República Federal, de la República i d’Espanya, durant el franquisme. La gent en deia també de la Verdura i encara es diu de l’Ajuntament. També és habitual dir senzillament la Plaça.
Güell i Mercader explica que els porxos de la banda oest es van dir durant molts anys «lo porxo dels senyors», perquè hi passejaven les persones més distingides de Reus, i es reunien a diverses botigues a fer tertúlia. De l’antiga casa Cardenyes (avui ocupada per cal Navàs), hi va sortir la primera diligència el 1815, organitzada per Josep Brunet, que enllaçava Reus amb Barcelona.
Als porxos de la banda nord, sobretot als que feien cantonada amb el carrer de Monterols, s’hi reunien els tractants d’aiguardent, i allí es fixava setmanalment el preu d’aquest producte, que es transmetia a la Llotja de Barcelona, on es publicava el preu del mercat de Reus, i a continuació la cotització de l’aiguardent a París i a Londres. D’aquí ve la dita «Reus París i Londres».
A la plaça, davant de Cal Cardenyes, que, enderrocada, deixà lloc a la Casa Navàs, hi havia des de 1870 un quiosc on es venia la premsa local i forastera i llibres i romanços, regentat durant molts anys per Pau Bolart, i que va desaparèixer l’últim terç del segle 20.
A partir de l’any 1878 va renéixer el costum de celebrar a la plaça espectacles circenses i en general festes populars. El circ s’havia traslladat als Jardins de l’Euterpe des de la fundació d’aquest espai. Però el Mercadal era el lloc preferit per les companyies d’acròbates, com la que hi va actuar el juny de 1880.
Els acròbates i els equilibristes actuaven amb preferència a la plaça, a l’aire lliure, mentre que altres espectacles de circ i de màgia ho feien a l’Euterpe, al Teatre de les Comèdies, al Teatre Fortuny o al Teatre Circ.
Des de temps antics, la plaça s’ha utilitza’t per celebrar les festes populars.
Allà s’hi dispara o «‘hi havia» com diuen a Reus, la Tronada, per la Festa Major de Sant Pere i hi actuen els components del Seguici Festiu. És també l’espai més usat per les concentracions i protestes cíviques.
1. Casa Navàs
Lorem fistrum por la gloria de mi madre esse jarl aliqua llevame al sircoo. De la pradera ullamco qué dise usteer está la cosa muy malar.
2. Capsa Gaudí
Lorem fistrum por la gloria de mi madre esse jarl aliqua llevame al sircoo. De la pradera ullamco qué dise usteer está la cosa muy malar.
3. Ajuntament
Lorem fistrum por la gloria de mi madre esse jarl aliqua llevame al sircoo. De la pradera ullamco qué dise usteer está la cosa muy malar.
A finals del segle 15 apareix documentada la plaça amb l’estructura que presentava els anys vuitanta del segle 20. Sempre ha estat, la plaça, el centre i eix de la vida comercial i social d’una ciutat de mercat típica. És de forma quadrangular, gairebé perfecta. Tres dels seus costats tenen porxada. L’edificació actual correspon en gran part a la del segle 19 i 20. No hi ha uniformitat en les amplades de les cases, ni en les crugies ni en les alçades.
Els edificis arquitectònics més destacables, a més de l’Ajuntament del segle 17, són la Casa Navàs, al número 5, al número 3 una casa del segle xviii, al número 17 la Casa Pinyol, i al número 7, una casa barroca també del segle 18.
Al voltant de la plaça hi ha porxos de diferents èpoques i estils. Els de la cara Nord i Sud tenen base quadrada, secció de tambors octogonals i capitells quadrats. Els corresponents a l’oest són columnes modernistes, monolítiques, de marbre i capitell ornamentat amb motius florals. També n’hi ha dos amb secció octogonal i tambors al fust i un tercer grup amb columnes dòriques. Els porxos de la cantonada del carrer del Metge Fortuny tenen pilastres de base i secció quadrada.
L’historiador reusenc Andreu de Bofarull diu que a partir del 1240, quan es va delimitar el barri jueu a Reus, ja hi havia estructurada la plaça que després seria del Mercadal, i que les muralles i la porta de Monterols, construïdes en aquella època o abans, es reparaven l’any 1328. De fet, Bofarull explica que quan es va construir el Castell del Cambrer, senyor feudal de Reus, el 1171, ja hi havia una porta que donava pas des del Castell a la plaça, al voltant de la qual es començaven a construir habitatges, per tal de facilitar l’accés de la població a l’antiga església de santa Maria que després seria reedificada com a església de sant Pere.
Al segle xiv els jurats tenien, al lloc on avui hi ha l’Ajuntament de Reus, un hort amb una petita casa per les seves reunions. A l’hort hi celebraven els judicis, ja que tenia més capacitat que la casa del comú. A inicis del segle 15 es va aixecar a la plaça del Mercadal el primitiu casal municipal.
El 1859, amb l’alcalde Joan Baptista Madremany, es va empedrar la plaça. D’aquella època data el magnífic joc de rectangles de pedres de diferent tonalitat que encara es conserva.
Del plànol de Cabot surten els carrers: de Monterols, de la Galera, de Jesús, Major, del Castell, de la Mar, Carnisseria Vella, de les galanes de la Fleca i del Vidre». Dels deu carrers, pràcticament tots han conservat el nom, únicament el carrer de la Fleca porta ara el nom de Metge Fortuny.
Des de mitjan segle xix a mitjans del segle 20 s’hi venia la verdura i l’aviram al mig de la plaça. Havia estat el centre neuràlgic de la vila, i no es va veure afectada pel creixement urbà, fins que a finals del segle xix es va urbanitzar la Plaça de Prim, molt propera, que va atreure una part de la vida ciutadana.
Les dues places continuen sent els centres principals de l’activitat reusenca.
El nom de plaça del Mercadal, que segons Coromines vol dir «la plaça o altre indret on se celebra habitualment un mercat ha alternat amb el de plaça Major i plaça del Mercat, però es va mantenir gairebé invariable fins al 1813, quan va prendre el nom de plaça de la Constitució. Després se’n va dir plaça Reial, d’Isabel II, de la República Federal, de la República i d’Espanya, durant el franquisme. La gent en deia també de la Verdura i encara es diu de l’Ajuntament. També és habitual dir senzillament la Plaça.
Güell i Mercader explica que els porxos de la banda oest es van dir durant molts anys «lo porxo dels senyors», perquè hi passejaven les persones més distingides de Reus, i es reunien a diverses botigues a fer tertúlia. De l’antiga casa Cardenyes (avui ocupada per cal Navàs), hi va sortir la primera diligència el 1815, organitzada per Josep Brunet, que enllaçava Reus amb Barcelona.
Als porxos de la banda nord, sobretot als que feien cantonada amb el carrer de Monterols, s’hi reunien els tractants d’aiguardent, i allí es fixava setmanalment el preu d’aquest producte, que es transmetia a la Llotja de Barcelona, on es publicava el preu del mercat de Reus, i a continuació la cotització de l’aiguardent a París i a Londres. D’aquí ve la dita «Reus París i Londres».
A la plaça, davant de Cal Cardenyes, que, enderrocada, deixà lloc a la Casa Navàs, hi havia des de 1870 un quiosc on es venia la premsa local i forastera i llibres i romanços, regentat durant molts anys per Pau Bolart, i que va desaparèixer l’últim terç del segle 20.
A partir de l’any 1878 va renéixer el costum de celebrar a la plaça espectacles circenses i en general festes populars. El circ s’havia traslladat als Jardins de l’Euterpe des de la fundació d’aquest espai. Però el Mercadal era el lloc preferit per les companyies d’acròbates, com la que hi va actuar el juny de 1880.
Els acròbates i els equilibristes actuaven amb preferència a la plaça, a l’aire lliure, mentre que altres espectacles de circ i de màgia ho feien a l’Euterpe, al Teatre de les Comèdies, al Teatre Fortuny o al Teatre Circ.
Des de temps antics, la plaça s’ha utilitza’t per celebrar les festes populars.
Allà s’hi dispara o «‘hi havia» com diuen a Reus, la Tronada, per la Festa Major de Sant Pere i hi actuen els components del Seguici Festiu. És també l’espai més usat per les concentracions i protestes cíviques.
A finales del siglo 15 aparece documentada la plaza con la estructura que presentaba en los años ochenta del 20. Siempre ha sido, la plaza, el centro y eje de la vida comercial y social de una ciudad de mercado típica. Es de forma cuadrangular, casi perfecta. Tres de sus lados tienen porche. La edificación actual corresponde en gran parte a la del siglo 19 y 20. No existe uniformidad en las anchuras de las casas, ni en las crujías ni en las alturas.
Los edificios arquitectónicos más destacables, además del Ayuntamiento del siglo 17, son la Casa Navàs, en el número 5, en el número 3 una casa del siglo 18 en el número 17 la Casa Pinyol, y en el número 7, una casa barroca también del siglo 18.
Alrededor de la plaza hay porches de diferentes épocas y estilos. Los de la cara Norte y Sur tienen base cuadrada, sección de tambores octogonales y capiteles cuadrados. Los correspondientes al oeste son columnas modernistas, monolíticas, de mármol y capitel ornamentado con motivos florales. También hay dos con sección octogonal y tambores en el fuste y un tercer grupo con columnas dóricas. Los porches de la esquina de la calle del Médico Fortuny tienen pilastras de base y sección cuadrada.
El historiador reusense Andreu de Bofarull dice que a partir de 1240, cuando se delimitó el barrio judío en Reus, ya estaba estructurada la plaza que después sería del Mercadal, y que las murallas y la puerta de Monterols, construidas en aquella época o antes, se reparaban en el año 1328. De hecho, Bofarull explica que cuando se construyó el Castillo del Camarero, señor feudal de Reus, en 1171, ya había una puerta que daba paso desde el Castillo a la plaza, alrededor de la que se empezaban a construir viviendas, para facilitar el acceso de la población a la antigua iglesia de santa Maria que después sería reedificada como iglesia de san Pedro.
En el siglo xiv los jurados tenían, en el lugar donde hoy se encuentra el Ayuntamiento de Reus, un huerto con una pequeña casa para sus reuniones. En el huerto celebraban los juicios, ya que tenía mayor capacidad que la casa del común. A inicios del siglo 15 se levantó en la plaza del Mercadal el primitivo casal municipal.
En 1859, con el alcalde Juan Bautista Madremany, se adoptó la plaza. De esa época data el magnífico juego de rectángulos de piedras de diferente tonalidad que todavía se conserva.
Del plano de Cabot salen las calles: de Monterols, de la Galera, de Jesús, Mayor, del Castillo, del Mar, Carnicería Vieja, de las galanas de la Panadería y del Cristal». De las diez calles, prácticamente todos han conservado el nombre, únicamente la calle de la Panadería lleva ahora el nombre de Médico Fortuny.
Desde mediados del siglo xix a mediados del siglo 20 se vendía la verdura y las aves de corral en medio de la plaza. Había sido el centro neurálgico de la villa, y no se vio afectada por el crecimiento urbano, hasta que a finales del siglo xix se urbanizó la Plaza de Prim, muy cercana, que atrajo una parte de la vida ciudadana.
Ambas plazas siguen siendo los principales centros de la actividad reusense.
El nombre de plaza del Mercadal, que según Coromines quiere decir «la plaza u otro lugar donde se celebra habitualmente un mercado ha alternado con el de plaza Mayor y plaza del Mercat, pero se mantuvo casi invariable hasta 1813, cuando tomó el nombre de plaza de la Constitución, después se llamó plaza Real, de Isabel II, de la República Federal, de la República y de España, durante el franquismo, la gente también lo llamaba Verdura y todavía se llama del Ayuntamiento, también es habitual decir sencillamente la Plaza.
Güell y Mercader explica que los porches de la banda oeste se dijeron durante muchos años «el porche de los señores», porque paseaban allí las personas más distinguidas de Reus, y se reunían en varias tiendas a hacer tertulia. De la antigua casa Cardenyes (hoy ocupada por Cal Navàs), salió la primera diligencia en 1815, organizada por Josep Brunet, que enlazaba Reus con Barcelona.
En los porches de la banda norte, sobre todo en los que hacían esquina con la calle de Monterols, se reunían los tratantes de aguardiente, y allí se fijaba semanalmente el precio de este producto, que se transmitía a la Lonja de Barcelona, donde se publicaba el precio del mercado de Reus, ya continuación la cotización del aguardiente en París y en Londres. De ahí el dicho «Reus París y Londres».
En la plaza, delante de Cal Cardenyes, que, derribada, dejó lugar en la Casa Navàs, había desde 1870 un quiosco donde se vendía la prensa local y forastera y libros y romances, regentado durante muchos años por Pau Bolart, y que desapareció el último tercio del siglo 20.
A partir del año 1878 renació la costumbre de celebrar en la plaza espectáculos circenses y en general fiestas populares. El circo se había trasladado a los Jardines del Euterpe desde la fundación de este espacio. Pero el Mercadal era el lugar preferido por las compañías de acróbatas, como la que actuó en junio de 1880.
Los acróbatas y los equilibristas actuaban con preferencia en la plaza, al aire libre, mientras que otros espectáculos de circo y de magia lo hacían en el Euterpe, en el Teatro de las Comedias, en el Teatre Fortuny o en el Teatre Circ.
Desde tiempos antiguos, la plaza se ha utilizado para celebrar las fiestas populares.
Allí se dispara o «había» como dicen en Reus, la Tronada, por la Fiesta Mayor de Sant Pere y actúan los componentes del Séquito Festivo. Es también el espacio más usado por las concentraciones y protestas cívicas.